Procés de fabricació i materials per a bandes elàstiques

Els materials de les bandes elàstiques consisteixen en cautxú, polièster, adhesius i fibres elàstiques. Els cautxús sintètics d'ús habitual inclouen *cis*-1,4-goma de poliisoprè (IR) i *cis*-1,4-polibutadiè (BR). Depenent del mètode de fabricació, les bandes elàstiques teixides es produeixen entrellaçant fils d'ordit i trama de cotó o fibra química amb un conjunt de fils de goma (làtex o spandex) segons un patró específic; les bandes elàstiques de punt utilitzen principalment fil de niló elàstic; i les bandes elàstiques trenades (també conegudes com a bandes trenades de cargol) es creen trenant fils d'ordit al voltant d'un nucli de cautxú al llarg d'un camí en forma de vuit mitjançant eixos.

Nucli elàstic: tradicionalment fet principalment de làtex natural (fils de cautxú), les versions modernes sovint utilitzen spandex (o Lycra) a causa de la seva resistència superior a l'envelliment i al clor, així com una millor elasticitat.

Fil d'embolcall exterior: fet habitualment de polièster (alta resistència, resistència a la deformació), niló (resistència a l'abrasió), cotó (-compatible amb la pell) o mescles de cotó-de polièster (equilibrant elasticitat i comoditat); aquests s'utilitzen per teixir o embolicar el material del nucli per formar l'estructura de la corretja.